Ens agradaria explicar-te algunes històries reals
Són sobre els animals rescatats que hem acollit al nostre refugi, els vam donar afecte i cura que necessitaven fins al final més feliç – adopció per una gent bona. De vegades són situacions dramàtiques quan cal actuar ràpidament, però sempre val la pena i ens dóna ànim per seguir endavant amb la nostra missió.
al carrer:
Al nostre refugi:
.
.
.
.
.
Una gosseta embarassada no tenia on anar i vivia als carrers de Granada. Estava maltractada i tenia molta por. Quan va venir el seu moment, va buscar un refugi en un jardí on va donar llum 7 cadells. Una dona els va rescatar i els va portar al refugi. Ens ha contactat i els hem portat tots aquí.
.
Els petits han crescut i cada cop eren més guapos i simpàtics. Gràcies a l’ajuda de la nostra amiga veterinària s’han adoptat molt ràpid i quan van poder separar-se de la mare, se’n van anar a casa seva.
.
La mare al final també va tenir sort i se la van emportar uns voluntaris nostres a casa seva, on l’esperava un altre gosset Bruno. Ara tots dos ja són amics i ella a poc a poc torna a confiar en la gent. Li van posar nom Mína i és una gosseta meravellosa, molt afectuosa i llesta.
Tots adoptats:
El seu nom ve de la salvació miraculosa que l’ha alliberat de la mort segura. Estava en una obra atrapat dins un encofrat. En darrer segon el treballador que l’ompliria de formigó, se n’ha fixat. Van haver de tallar tots els ferros del forjat per poder alliberar-lo del parany i al final el van portar al nostre refugi. Actuacions com aquesta demostren que la bona gent amb cor encara existeix i es preocupa pels éssers vius. Ha estat amb nosaltres poquet, ja que gairebé immediatament se n’ha anat a una casa nova on el volen i mimen moltíssim.
Una furgoneta ha anat carregada de menjar i medicaments per als refugis ucraïnesos i de tornada ha portat a Espanya gossos i gats rescatats de refugis. Dels que van venir, vam acollir Zipi, Zape, Cristina i Neu al nostre santuari. Gràcies a la cura del nostre personal, els gossets porucs s’han convertit en uns animals feliços i al final han trobat les seves famílies al nostre país.
Zipi
Cristina
Zape
Neu
Bruno ha viscut en una casa d’ocupes i quan ells se’n van anar, el van deixar allà tancat abandonat, sense menjar, sense beguda. Un veí amb bon cor ens va avisar que el gosset estava en mal estat i menjava el que hi havia a la casa, com pantalons… Ha trigat molt a estar equilibrat, ja que tenia ansietat per separació i estava molt nerviós tancat en una gàbia. Els voluntaris el treien de llargues passejades, li feien moixaines i per fi ha trobat casa seva en una casa amb jardí on pot jugar. Avui és un gos feliç i molt afectuós.